TEATRE

SANT JORDI!!!
Aquí teniu la primera entrega de la nova obra de teatre... "Sant Jordi 2014"
video

Aquí teniu la segona entrega:

video

I per últim però no menys important...
video


EL MUSSOL PORUC
ADAPTACIÓ DEL CONTE “EL MUSSOL PORUC”:
Hi havia una vegada un mussol que tenia un problema: li feia por  la foscor.
Quan es feia de nit es posava a tremolar com una fulla i no gosava sortir tot sol a caçar ratolins.
Sempre volia anar amb algú altre perquè li fes companyia, i així no tenir por, però els altres mussols no volien anar amb ell perquè si caçaven alguna cosa l’havien de compartir.
Una nit que el mussol poruc estava a la branca de l’arbre on vivia, ben quiet i sense poder sortir a caçar per culpa de la por, va veure passar un conill.
-      Bona nit, senyor conill! necessito la seva ajuda. No puc sortir a caçar ratolins perquè tinc por de la foscor. Què hi puc fer?
-      Prova de sortir a caçar amb una espelma encesa! – va dir el senyor conill.
El mussol poruc així ho va fer, però no va aconseguir caçar ratolins perquè apagava l’espelma amb les seves ales.
A la nit següent, el mussol poruc tampoc va poder anar a caçar per culpa de la seva por. Continuava ben quiet a la branca de l’arbre on vivia. Al cap d’uns minuts, va veure passar un ós.
-       Bona nit, senyor ós! necessito la seva ajuda. No puc sortir a caçar ratolins perquè tinc por de la foscor. Què hi puc fer?
-      Prova de sortir a caçar amb una llanterna! – Va dir el senyor ós.
El mussol poruc així ho va fer, però no va aconseguir caçar cap ratolí perquè en veure la llum de la llanterna, s’amagaven ràpidament.
El mussol poruc estava mort de gana però la por no li marxava. Es va tornar a fer de nit i ell continuava ben quiet a la branca de l’arbre on vivia quan va veure passar una marieta.
-      Bona nit, senyora marieta! necessito la seva ajuda. No puc sortir a caçar ratolins perquè tinc por de la foscor. Què hi puc fer?
-      Prova de sortir a caçar de dia! – Va dir la senyora marieta.
El mussol poruc així ho va fer, però no va aconseguir caçar cap ratolí perquè la llum del sol el descobria fàcilment. Tots els ratolins el veien venir d’una hora lluny i s’amagaven ràpidament.
L’última nit, el mussol poruc estava ben desesperat, la panxa li feia soroll de tanta gana que tenia, però continuava ben quiet a la branca de l'arbre on vivia. La por que sentia, continuava sense deixar-lo sortir a caçar. Aleshores va veure passar una granota.
-      Bona nit, senyora granota! necessito la seva ajuda. No puc sortir a caçar ratolins perquè tinc por de la foscor. Què hi puc fer?
-      Prova de marxar a la ciutat. He vist que allà hi viuen molts coloms i que hi ha placetes on s’hi estan tots junts i les persones els hi tiren veces per menjar.
L’endemà, el mussol poruc va emprendre viatge cap a la gran ciutat.
Tal i com la granota li havia dit, la placeta era plena de coloms i no hi faltava el menjar però el mussol poruc no s’hi podia estar. La llum del sol el molestava molt i els ulls li feien molt mal. El mussol poruc de seguida va entendre que aquesta és la raó per la que els mussols fan vida de nit i dormen de dia.
El mussol poruc sempre tenia molta por però també tenia altres qualitats i sabia fer servir molt bé el cap. Sempre pensava molt i tenia molt bones idees, així que pensa que pensaràs...va decidir col·locar-se unes boniques ulleres fosques. Quan els seus nous amics, els coloms, el van veure, el van felicitar per la seva gran idea i aquelles ulleres fosques es van convertir en l’última moda entre els coloms de la zona.
I així el mussol poruc de grans idees mai més es va sentir sol , mai més va tenir por i mai més va passar gana.
EN PATUFET


LA CASA DEL CARGOL
Entre tots i totes hem representat el conte que va portar el Daniel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada