SANT JORDI!!!
Aquí teniu la primera entrega de la nova obra de teatre... "Sant Jordi 2014"
Aquí teniu la segona entrega:
I per últim però no menys important...
EL MUSSOL PORUC
ADAPTACIÓ
DEL CONTE “EL MUSSOL PORUC”:
Hi
havia una vegada un mussol que tenia un problema: li feia por la foscor.
Quan
es feia de nit es posava a tremolar com una fulla i no gosava sortir tot sol a
caçar ratolins.
Sempre
volia anar amb algú altre perquè li fes companyia, i així no tenir por, però
els altres mussols no volien anar amb ell perquè si caçaven alguna cosa l’havien
de compartir.
Una
nit que el mussol poruc estava a la branca de l’arbre on vivia, ben quiet i
sense poder sortir a caçar per culpa de la por, va veure passar un conill.
- Bona
nit, senyor conill! necessito la seva ajuda. No puc sortir a caçar ratolins
perquè tinc por de la foscor. Què hi puc fer?
- Prova
de sortir a caçar amb una espelma encesa! – va dir el senyor conill.
El
mussol poruc així ho va fer, però no va aconseguir caçar ratolins perquè
apagava l’espelma amb les seves ales.
A
la nit següent, el mussol poruc tampoc va poder anar a caçar per culpa de la
seva por. Continuava ben quiet a la branca de l’arbre on vivia. Al cap d’uns minuts,
va veure passar un ós.
- Bona nit, senyor ós! necessito la seva ajuda.
No puc sortir a caçar ratolins perquè tinc por de la foscor. Què hi puc fer?
- Prova
de sortir a caçar amb una llanterna! – Va dir el senyor ós.
El
mussol poruc així ho va fer, però no va aconseguir caçar cap ratolí perquè en
veure la llum de la llanterna, s’amagaven ràpidament.
El
mussol poruc estava mort de gana però la por no li marxava. Es va tornar a fer
de nit i ell continuava ben quiet a la branca de l’arbre on vivia quan va veure
passar una marieta.
- Bona
nit, senyora marieta! necessito la seva ajuda. No puc sortir a caçar ratolins
perquè tinc por de la foscor. Què hi puc fer?
- Prova
de sortir a caçar de dia! – Va dir la senyora marieta.
El
mussol poruc així ho va fer, però no va aconseguir caçar cap ratolí perquè la
llum del sol el descobria fàcilment. Tots els ratolins el veien venir d’una
hora lluny i s’amagaven ràpidament.
L’última
nit, el mussol poruc estava ben desesperat, la panxa li feia soroll de tanta
gana que tenia, però continuava ben quiet a la branca de l'arbre on vivia. La
por que sentia, continuava sense deixar-lo sortir a caçar. Aleshores va veure
passar una granota.
- Bona
nit, senyora granota! necessito la seva ajuda. No puc sortir a caçar ratolins
perquè tinc por de la foscor. Què hi puc fer?
- Prova
de marxar a la ciutat. He vist que allà hi viuen molts coloms i que hi ha
placetes on s’hi estan tots junts i les persones els hi tiren veces per menjar.
L’endemà,
el mussol poruc va emprendre viatge cap a la gran ciutat.
Tal
i com la granota li havia dit, la placeta era plena de coloms i no hi faltava
el menjar però el mussol poruc no s’hi podia estar. La llum del sol el
molestava molt i els ulls li feien molt mal. El mussol poruc de seguida va
entendre que aquesta és la raó per la que els mussols fan vida de nit i dormen
de dia.
El
mussol poruc sempre tenia molta por però també tenia altres qualitats i sabia
fer servir molt bé el cap. Sempre pensava molt i tenia molt bones idees, així
que pensa que pensaràs...va decidir col·locar-se unes boniques ulleres fosques.
Quan els seus nous amics, els coloms, el van veure, el van felicitar per la
seva gran idea i aquelles ulleres fosques es van convertir en l’última moda entre
els coloms de la zona.
I
així el mussol poruc de grans idees mai més es va sentir sol , mai més va tenir
por i mai més va passar gana.
EN PATUFET
LA CASA DEL CARGOL
Entre tots i totes hem representat el conte que va portar el Daniel.
Aquí teniu la segona entrega:
I per últim però no menys important...
El
mussol poruc així ho va fer, però no va aconseguir caçar ratolins perquè
apagava l’espelma amb les seves ales.
El
mussol poruc així ho va fer, però no va aconseguir caçar cap ratolí perquè en
veure la llum de la llanterna, s’amagaven ràpidament.
El
mussol poruc així ho va fer, però no va aconseguir caçar cap ratolí perquè la
llum del sol el descobria fàcilment. Tots els ratolins el veien venir d’una
hora lluny i s’amagaven ràpidament.
L’endemà,
el mussol poruc va emprendre viatge cap a la gran ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada